Portes giratòries: poder polític, econòmic i acadèmic

Per parlar de connexions i de favors entre èlits polítiques, econòmiques i acadèmiques comencem per casa. Els diferents instituts del GRUP UPF que participen a l’UPFeina són exemples de com es posen recursos i serveis públics al servei dels beneficis d’uns pocs. Les “millors” empreses viuen en gran part de xuclar diners públics i del suport preferent de les administracions.
La figura que ho condensa millor és el conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell, catedràtic de la UPF i un dels propietaris de la Barcelona Graduate School of Economics, escola de postgraus privada i amb preus desorbitats que fa servir les instalacions de la UAB i la UPF i en contracta professorat. La Barcelona GSE va nèixer amb la petició de CiU al Congrés perquè rebés 5 milions d’euros de subvencions estatals per constituir-se. Fins avui  ja ha rebut uns 9 milions d’euros públics en subvencions. Aquest suport públic no s’ha vist en cap cas reflectit en els preus privatius.
La UPF és la Universitat pública catalana que té una proporció de màsters privats més gran en comparació als públics (103 “propis” contra 25 públics). Els màsters privats són el negoci més rentable en la Universitat post-Bolonya.  Tal com diu l’ article que enllacem, “no cal muntar universitats privades fortes partint de zero, només cal omplir les universitats públiques de mestratges privats” per aconseguir un traspàs al control privat de fons i infraestructures públiques i d’investigadors en les que s’ha fet una enorme inversió pública. D’aquesta manera la nostra Universitat, finançada amb un dels sistemes d’impostos més regressius d’Europa i per tant sobre les esquenes de les rentes del treball, es converteix en una màquina de generar guanys per noms vinculats a les elits acadèmiques i polítiques.
Un altre grup d’empreses, totes entre les patrocinadores o les preferents de la fira, on la política i els beneficis milionaris es donen de la mà és el Big Four de les auditories:  Deloitte, Pricewaterhouse Coopers (PwC), KPG i Ernst & Young. Les seves sucursals catalanes han fitxat des del 2010 quatre alts càrrecs de CiU: David Madí (Deloitte), Joaquim Triadú (PwC), Lluís Recoder (KPMG) i Pilar Fernández Bozal (Ernst & Young).
Deloitte va guanyar contractes de la Generalitat per valor de 41 milions d’euros des que va contractar David Madí, exassessor d’Artur Mas, al 2010 fins al 2012. El triple que en el periode anterior.
Per la seva part PwC, que també havia fitxat a Triadú abans del 2012, va rebre l’encàrrec de realitzar una auditoria de TV3 on “recomana tancar la corresponsalia del País Basc perquè ETA ja no registra activitat armada o carregar-se l’exitós programa de documentals Sense Ficció” [1]. També van fer l’informe de l’ERO de RTTV, declarat il·legal recentment, en el qual va justificar la xifra d’acomiadaments que ja havia marcat la Generalitat Valenciana i on van obviar la funció social i els continguts periodístics del mitjà segons un informe del Col·lectiu Informació i Transparència (CIT). A més, va elaborar un informe per privatitzar 18 hospitals públics catalans i posar-los en mans d’empreses com Capio.
“Casos com els de Deloitte o PwC han provocat que els professionals auditors hagin denunciat la presència de clàusules abusives en la contractació pública en favor de les Big Four. Segons la Llei de Contractació del Sector Públic de l’Estat espanyol, sota la qual es regeix la normativa catalana, no s’exigeix als licitadors un elevat capital social o un volum de negoci desorbitat. Això només ho complirien un grup reduït d’auditories entre les quals hi ha Deloitte i PwC.” [2]
Tots aquests negocis amb les grans auditories són, com a mínim de moment, legals. Però, enmig de les dificultats financeres del sector públic (derivades en gran part d’assumir enormes sumes de deute privat) sembla del tot il·legítim externalitzar un informe que poden realitzar (i pot ser millor) els serveis d’auditoria de la Generalitat.
Per últim, les relacions estretes no són només amb l’establishment català i de l’Estat espanyol. L’empresa energètica Gas Natural Fenosa, patrocinadora de la Fira, té negocis a diferents països caracteritzats per l’autoritarisme dels seus governs amb els quals colaboren a través de companyies dels règims. Per exemple, Gas Natural és la socia majoritaria d’una operadora marroquina en col·laboració amb l’Estat marroquí. Algunes associacions de drets humans han assenyalat que aquests negocis suposen una convivència amb governs que vulneren sistemàticament drets fonamentals. No obstant això, aquests contractes mai no s’haurien signat sense l’esforç per promocionar aquestes empreses per part de la Generalitat (més de 100 càrrecs van fer un viatge al Marroc amb aquest objectiu) i del Govern espanyol.
Un dels rols més destacats el juga ACC1Ó, present a la fira, que és una agència pública dedicada, entre d’altres coses, a aconseguir negocis per a empreses privades amb seu a Catalunya. Per tant, amb ACC1Ó es destinen diners públics per aconseguir beneficis a grans empreses privades mitjançant molt cops col·laboracions gens ètiques.
[1] i 2 Ustrell Marc, article: “DELOITTE TRIPLICA INGRESSOS AMB EL GOVERN DE CIU” a l’Anuari Media.cat del 2012

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s